Les entitats valencianistes posseïxen cent anys d’història

Manolo Matas.- Les entitats culturals valencianistes posseïxen una trayectòria històrica molt dilatada, que es remonta als temps de la Renaixença Valenciana, moviment cultural que tingué lloc l’últim quart del segle XIX, en l’objectiu de recuperar la llengua i cultura valencianes.
La societat en més història és Lo Rat Penat, fundada en 1878 per Constantí Llombart. Els orígens de l’entitat se remonten al 29 de juny de 1878 (la semana pròxima farà exactament cent trenta anys), quan se llegí en el “Ateneo-Casino Obrero” de València, el poema escrit en Llengua Valenciana “Lucrècia profanada”, de l’escritor Ramon Lladró i Mallí. La llectura provocà un entusiasme generalisat entre els assistents, que motivà que Constantí Llombart i Josep de Orga, entre uns atres, propongueren la creació d’una entitat pròpia per a defendre la llengua i cultura valencianes.
La presentació oficial de la societat tingué lloc el 31 de julio del mateix any 1878, en un acte que constà de lectures de poemes a càrrec de Constantí Llombart, Teodor Llorente i demés membres de la Junta de Govern.
Entre els presidents de Lo Rat Penat que han ostentat el càrrec, destaquen personalitats de la societat valenciana de tots els temps, com Félix Pizcueta, Teodor Llorente, Ciril Amorós, Lleopolt Trénor i Palavicino, Nicolau Primitiu, Emili Beüt, Xavier Casp, etc. Actualment, el President de l’entitat és N’Enric Esteve.
L’origen de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana hi ha que datar-lo en l’any 1915, quan la Diputació Provincial de Valéncia decidí crear una entitat pública que treballara en defensa de la llengua i cultura valencianes. Este desig es trobava relacionat en la consolidació de la Renaixença Valenciana.
En un primer moment, la RACV rebé el nom de “Centre de Cultura Valenciana”. El dia exacte de la seua fundació fon el 15 de gener de 1915, a càrrec del President Provincial de València, José Martínez Aloy, i del diputat Juan Pérez Lucia. L’Ajuntament se sumà pronte ad este proyecte, i cedí dos anys després de la seua fundació el Saló del Consolat de Mar de la Llonja de la Seda de València per a que fora la sèu social de l’entitat.
El Centre anà aumentant de tamany i de prestigi en el pas del temps i era necessària una altra denominació que arreplegara millor la seua funció social. D’esta manera, en l’any 1978 adoptà el nom d’Acadèmia de Cultura Valenciana. En l’any 1991, el rei Joan Carles I li concedí el títol de Real, quedant ya establida la seua denominació actual: Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
La RACV es troba estructurada en seccions, una de les quals, la Secció de Llengua i Lliteratura, és l’encarregada de normatibitzar la Llengua Valenciana, en base a les denominades Normes d’El Puig. L’actual Decà de l’entitat és l’Il·lm. Sr. En Vicent Lluís Simó Santonja.
En l’any 1986 es creà l’associació Amics de la RACV, presidida actualment per Antoni Mollà, en la missió de donar soport a l’Acadèmia, i difondre la ciència, cultura, història i patrimoni valencià, promovent l’investigació en estes árees.
El Grup d’Acció Valencianista (GAV) es fundà en octubre de 1977, si bé ja es trobava en plena activitat des de l’any anterior. Naixqué en plena “Batalla de Valéncia”, en un moment d’imperiosa necessitat de defendre les senyes d’identitat del Regne de Valéncia, cruelment atacades en eixos moments. El primer president de l’entitat fon l’escultor Rafael Orellano, i l’actual és Manuel Latorre. El seu objectiu és la difusió i promoció de la llengua i personalitat valencianes.
l’Institut d’Estudis Valencians és una entitat cultural presidida per En Ferran Ribes i Blasco, fundada en 1937, en plena Guerra Civil. La seua fundació fon obra de la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de Valéncia, presidida per Francesc Bosch i Morata, del Partit Valencià d’Esquerra, chicoteta organisació integrant en el Front Popular. L’objectiu de la seua creació fon “conrear i propagar la cultura valenciana”. El primer president fon Josep Puche Álvarez, rector de l’Universitat de Valéncia durant la Guerra, i el primer secretari general, Carles Salvador.
De més recent creació, es troba l’AELLVA (Associació d’Escritors en Llengua Valenciana), fundada en l’any 1991. El motiu de la seua creació era fundar “una associació que agrupara, formara, dignificara i estimulara la producció en Llengua Valenciana”. Actualment està presidida per MªJesús Coves.
Junt ad estes associacions es troben unes atres com “Cardona i Vives” de Castelló, “Tonico Sansano” d’Elig, “Plataforma Jovenil Valencianista”, “el Piló” de Burjassot i un llarc etcétera, implantades en tots els racons del Regne de Valéncia.
En definitiva, podem afirmar que el valencianisme posseïx unes entitats culturals en una llarga i reconeguda trayectòria en defensa de la nostra llengua i cultura pròpies, que deurien de contar en més recolzament per part de les nostres autoritats.
Font:València Hui
PD:Artícle no revisat, pot presentar certes faltes d'ortografia.