Les entitats valencianistes posseïxen cent anys d’història

Manolo Matas.- Les entitats culturals valencianistes posseïxen una trayectòria històrica molt dilatada, que es remonta als temps de la Renaixença Valenciana, moviment cultural que tingué lloc l’últim quart del segle XIX, en l’objectiu de recuperar la llengua i cultura valencianes.
La societat en més història és Lo Rat Penat, fundada en 1878 per Constantí Llombart. Els orígens de l’entitat se remonten al 29 de juny de 1878 (la semana pròxima farà exactament cent trenta anys), quan se llegí en el “Ateneo-Casino Obrero” de València, el poema escrit en Llengua Valenciana “Lucrècia profanada”, de l’escritor Ramon Lladró i Mallí. La llectura provocà un entusiasme generalisat entre els assistents, que motivà que Constantí Llombart i Josep de Orga, entre uns atres, propongueren la creació d’una entitat pròpia per a defendre la llengua i cultura valencianes.
La presentació oficial de la societat tingué lloc el 31 de julio del mateix any 1878, en un acte que constà de lectures de poemes a càrrec de Constantí Llombart, Teodor Llorente i demés membres de la Junta de Govern.
Entre els presidents de Lo Rat Penat que han ostentat el càrrec, destaquen personalitats de la societat valenciana de tots els temps, com Félix Pizcueta, Teodor Llorente, Ciril Amorós, Lleopolt Trénor i Palavicino, Nicolau Primitiu, Emili Beüt, Xavier Casp, etc. Actualment, el President de l’entitat és N’Enric Esteve.
L’origen de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana hi ha que datar-lo en l’any 1915, quan la Diputació Provincial de Valéncia decidí crear una entitat pública que treballara en defensa de la llengua i cultura valencianes. Este desig es trobava relacionat en la consolidació de la Renaixença Valenciana.
En un primer moment, la RACV rebé el nom de “Centre de Cultura Valenciana”. El dia exacte de la seua fundació fon el 15 de gener de 1915, a càrrec del President Provincial de València, José Martínez Aloy, i del diputat Juan Pérez Lucia. L’Ajuntament se sumà pronte ad este proyecte, i cedí dos anys després de la seua fundació el Saló del Consolat de Mar de la Llonja de la Seda de València per a que fora la sèu social de l’entitat.
El Centre anà aumentant de tamany i de prestigi en el pas del temps i era necessària una altra denominació que arreplegara millor la seua funció social. D’esta manera, en l’any 1978 adoptà el nom d’Acadèmia de Cultura Valenciana. En l’any 1991, el rei Joan Carles I li concedí el títol de Real, quedant ya establida la seua denominació actual: Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
La RACV es troba estructurada en seccions, una de les quals, la Secció de Llengua i Lliteratura, és l’encarregada de normatibitzar la Llengua Valenciana, en base a les denominades Normes d’El Puig. L’actual Decà de l’entitat és l’Il·lm. Sr. En Vicent Lluís Simó Santonja.
En l’any 1986 es creà l’associació Amics de la RACV, presidida actualment per Antoni Mollà, en la missió de donar soport a l’Acadèmia, i difondre la ciència, cultura, història i patrimoni valencià, promovent l’investigació en estes árees.
El Grup d’Acció Valencianista (GAV) es fundà en octubre de 1977, si bé ja es trobava en plena activitat des de l’any anterior. Naixqué en plena “Batalla de Valéncia”, en un moment d’imperiosa necessitat de defendre les senyes d’identitat del Regne de Valéncia, cruelment atacades en eixos moments. El primer president de l’entitat fon l’escultor Rafael Orellano, i l’actual és Manuel Latorre. El seu objectiu és la difusió i promoció de la llengua i personalitat valencianes.
l’Institut d’Estudis Valencians és una entitat cultural presidida per En Ferran Ribes i Blasco, fundada en 1937, en plena Guerra Civil. La seua fundació fon obra de la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de Valéncia, presidida per Francesc Bosch i Morata, del Partit Valencià d’Esquerra, chicoteta organisació integrant en el Front Popular. L’objectiu de la seua creació fon “conrear i propagar la cultura valenciana”. El primer president fon Josep Puche Álvarez, rector de l’Universitat de Valéncia durant la Guerra, i el primer secretari general, Carles Salvador.
De més recent creació, es troba l’AELLVA (Associació d’Escritors en Llengua Valenciana), fundada en l’any 1991. El motiu de la seua creació era fundar “una associació que agrupara, formara, dignificara i estimulara la producció en Llengua Valenciana”. Actualment està presidida per MªJesús Coves.
Junt ad estes associacions es troben unes atres com “Cardona i Vives” de Castelló, “Tonico Sansano” d’Elig, “Plataforma Jovenil Valencianista”, “el Piló” de Burjassot i un llarc etcétera, implantades en tots els racons del Regne de Valéncia.
En definitiva, podem afirmar que el valencianisme posseïx unes entitats culturals en una llarga i reconeguda trayectòria en defensa de la nostra llengua i cultura pròpies, que deurien de contar en més recolzament per part de les nostres autoritats.
Font:València Hui
PD:Artícle no revisat, pot presentar certes faltes d'ortografia.

Los populares rechazan que se acredite a los estudiantes de Filología Catalana en valenciano

Redacción (Vh).- La Comisión de Educación y Cultura de Les Corts rechazó ayer, con los votos en contra del grupo popular, una proposición no de ley presentada por Compromís para que la Conselleria de Educación modifique las órdenes que impidan utilizar la titulación de Filología Catalana para acreditar los conocimientos de valenciano en las pruebas de selección convocadas por la Generalitat Valenciana, al señalar que el estatuto de autonomía valenciano indica que la lengua propia de la Comunitat es el valenciano.
Al respecto, la diputada de Compromís, Glòria Marcos, recordó que hay un total de 14 sentencias del Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) contra las órdenes de la Conselleria de Educación para que no se contemple la titulación de Filología Catalana para acreditar el conocimiento del valenciano en oposiciones convocadas por la Generalitat.
En este sentido, el diputado popular César Augusto Asencio, que destacó el apoyo “político” del PP al Gobierno valenciano, “independientemente de las sentencias judiciales”, y argumentó que el estatuto de autonomía dice que la “lengua propia de la Comunitat es el valenciano”, por lo que apuntó que hay una “colisión de derechos” entre los estatutos de las universidades y el estatuto valenciano.
Por su parte, el Stepv-Intersindical Valenciana ha criticado que Les Corts no acepten el reconocimiento de la titulación de Filologia Catalana, pues considera que este hecho “va contra la legalidad vigente”.
Fuente:València Hui

Nuestro idioma es el valenciano , no el catalán

El P. Fullana fue a Barcelona para tomar posesión, el día 2 de Agosto de 1915, de su sitial como académico de número, nombrado en Junio de ese año, por la Academia de Llengua Catalana de dicha ciudad condal; y por ser colaborador del Institut d'Estudis Catalans que lo invitó. Pronunció, entre los días 10 al 13 de ese mismo mes de Agosto, cuatro conferencias que fueron muy elogiadas
B. Agulló: Biografía del P. Fullana. Cita: " La ilustración catalana, el Poble Catala y la Veu de Catalunya","Archivo Ibero-Americano".
Tres años después, aquí en Valencia, durante una de sus conversaciones públicas el P. Fullana afirmaba:
"La pretencio de molts catalans i tambe de alguns valencians en voler nomenar llengua catalana al llenguage valenciá nos pareix, com sempre nos ha paregut, pretensio desgavellada i molt fora de rao".
Y a los partidarios de esa opinión, que sostienen la no diferenciación esencial entre una y otra lengua y que por tanto, aseguran que debe definirse como lengua catalana solo, tanto la que se habla en Cataluña como la hablada en el Reino de Valencia, les responde:
"No seguix la consequencia. Ans al contrari podiem tambe nosatros, usant el mateix argument, invertir els termes de la premisa i traure per consequencia que un i atre llenguage podia nomenarse llengua valenciana...". Es un hecho innegable que, entre el valenciano y el catalán, existen diferencias dialectales desde el mismo siglo XIII. El señor Miret i Sans, hablando de un documento, firmado en Alicante, el año 1270, confiesa que ya en ese tiempo había diferencias entre el valenciano y el catalán. Dice este escritor catalán:
"... si be eren barcelonins els torogants, deu tenirse present l'influencia del Notari, qui era valencia".
Y si nos atenemos a los titulos anteriormente señalados de las cuatro conferencias pronunciadas por el P. Fullana en Barcelona el año 1915, podremos deducir que las diferencias idiomaticas son muchas. No es muy extraño que el ilustre escritor y critico literario D. Salvador de Madariaga afirme:
"Su lengua (la valenciana) difiere lo bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propios".
( Torcuato Luca de Tena: "La Lengua Valenciana", periódico ABC, Madrid, num. 22529, 24-6-78, pag. 3 )
El historiador Carreras y Candi ( 1862-1937 ), en su estudio sobre "El lenguaje Valenciano", afirma:
"... nadie podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean dialectos del catalán. Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sin influirse mutuamente". Francisco Carreras y Candi: "El Lenguaje Valenciano", publicado en la Geografía general del Reino de Valencia. Pags. 553 y 555. (1920-1927 ).
"Nuestro juicio es aceptar una distinción racional entre valenciano, catalán y mallorquín, así en lo que concierne a sus variedades lingüísticas y también a su procedencia, no absoluta según opina Antonio Canals en la traducción del Valerio Máximo, refiriéndose al valenciano en 1395". Puesto que Antonio Canals, hablando de su traducción del Valerio Máximo, escribía en 1395:
"L'e tret de lati en nostra vulgar lengua materna valenciana axi breu como he pogut. Jatsesia que atres lagen tret en lengua catalana".
Y llegamos hasta el año 1977, cuando aparece un libro titulado: "En defensa de la llengua valenciana". Su autor, Miquel Adlert i Noguerol, hace un meritorio y profundo estudio sobre las vicisitudes de la evolución de la lengua en este último siglo y la situación actual de nuestra 'Llengua Valenciana'. Al respecto de esto dice:
"La realitat es que l'autentica llengua valenciana en sa evolucio, en l'estat actual, ha segut desconeguda pels literats valencians actuals, primer pels arcaisants i despres, i ara, pels catalanisants. I aixi s'han condenat, com a incorrectes formes evolucionaes de la llengua valenciana, sobstituint-les, primer per les arcaiques i despres per les catalanes evolucionades... El cas es que en la catalanisacio de la llengua valenciana, s'ha arribat a escriure una llengua que, com veem en la lletra impresa que apareix hui en dia, no es valenciá ni catala , sino un hibrit, perque es o valenciá catalanisat o catala valencianisat, als que, per brevetat, denomine respectivament, "valcat i cataval". "I aci, ara, català i valenciá son diferents per haver tingut diferent evolucio i diferents influencies... Perque les diferencies entre valenciá i catala son: De léxico:per conservacio de la paraula ibérica, germánica, árabe, mozárabe. De procedencia extrangera en adaptación propia o no. Per no ser el mateix etim llati. Morfologiques: diferencia de lletres de mes o de manco. Semantiques: paraules de diferent accepcio o mes o manco accepcions en valencià . I Fonetiques, que son les més".